Waterloo (Bèlgica), dimarts 24 de desembre de l’any 2024 (Lasvocesdelpueblo).- Declaració institucional del pròfug de la Justícia espanyola, expresident del Govern de la Generalitat de Catalunya colpista de l’any 2017, fundador únic i president del partit dretà covard, Junts per Catalunya (JxCat), diputat del Grup Parlamentari de JxCat per Barcelona al Parlament de Catalunya, Carles Puigdemont i Casamajó, per motiu de la nit de Nadal i la nit de Cap d’Any 2024.
VÍDEO. WATERLOO, 24 DE DICIEMBRE DE 2024.
LES PARAULES DEL PRÒFUG CARLES PUIGDEMONT CASAMAJÓ AVUI DES DE WATERLOO
«El president del Govern de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa Roca (PSC/PSOE), ha tornat a aprofitar l’enèsima ocasió de fer balanç de la seva feina, per bé que no fan ni cinc mesos que és en el càrrec, per fomentar la propaganda impulsada pel nacionalisme espanyol, des que els catalans ens vam començar a mobilitzar i a votar per la independència del nostre país.
El president Illa i els seus propagandistes no perden l’ocasió per imposar el relat del seu partit, partit (PSC/PSOE) que la immensa majoria dels catalans no van votar, que és el de gira full, el d’esborrar la història i escriure en una d’inventada en la qual Catalunya no té problemes nacionals, on la relació amb Espanya s’ha de basar a no reclamar res, no fos cas que traguessin l’aixeta, i anar amb el cap cot [anar-se’n amb la cua entre cames] on els Governs independentistes i totes les mobilitzacions de milions i milions de persones cada any va provocar un patiment que ara ells —naturalment constitucionalistes i monàrquics— han vingut a donar per superat.
No és la primera vegada que en els pocs mesos que (Salvador Illa Roca) és en el càrrec, el president ignora de forma deliberada aquesta part de la història del nostre país, i que ignora també en conseqüència milions de catalans que no pensem com ell, que no pensem tampoc com el seu partit (PSC/PSOE). No és la primera vegada que el seu Govern —que és un Govern en minoria, un govern que no és capaç de presentar els pressupostos de la Generalitat de Catalunya a temps, per exemple— menyspreu una part significativa de la societat catalana.
Però entre tots, per mes en desacords que estiguem, per mes a igual vi que alguns no paren de posar cada dia, per més enfadament, per més enfrontament que es vagi cultivant entre nosaltres, a vegades en fonament, però no sempre de manera innocent ni gratuïta, hem de començar a treballar sense perdre més temps perquè no ho tornin a fer; perquè ens trobin a tots el davant recordar-li, si voleu cadascú a la seva manera, que Catalunya és una nació, que Catalunya no viurà mai en normalitat, mentre pateixi els efectes de la seva dependència forçada d’Espanya, que Catalunya no deixarà de patir mentre la seva llengua sigui trepitjada de manera sistemàtica —per cert, fins i tot per representants de l’actual Govern de la Generalitat de Catalunya— i que no deixarem de patir mentre milers i milers de persones siguin víctimes d’una persecució infama, vergonyosa, antidemocràtica.pel simple fet de ser catalans que volem un país independent.
El president Illa pretén que ens creiem que el patiment que ha provocat el seu Article 155 de la Constitució Espanyola, la seva persecució política i judicial durant més de 7 llargs anys, que no ha existit; que passar entre 3 i 4 anys a la presó per delictes inexistents no fa patir, que s’hi ha detingut i acusat de terrorista sense ni un sol fonament —que fa molta gràcia a les persones que van petit i a les seves famílies—; que ser mestre i veure el teu nom escampat i escarnit per la premsa espanyola i acusat de delictes d’odi, de manera completament injusta i completament abusiva, no té cap conseqüència en la vida dels catalans que van petit; o que són catalans que no conten en aquest govern de tots que pregona la propaganda del president Illa; o que si és un jutge a català defensor del dret a l’autodeterminació de Catalunya i veu el teu nom i la teva fotografia «obtreta» dels arxius policials i assenyalats de manera pública, que això és innocu i que això no fa patir gens; o que llegeix el teu nom en dossiers judicials delirants que van des d’organització des de organitzacions terroristes fins a espiar enemics només perquè ets un polític o un activista que defensa la independència de Catalunya, que això tampoc no és cap patiment; que no podeu ocupar l’escó pel qual els catalans estan elegint i que els catalans que t’han votat no tinguin dret a ser representats deu provocar la nostra felicitat; o que viure set anys a l’exili permanentment amenaçat i escarnit cada dia, del matí al vespre, de tots i cadascun dels dies d’aquests set llargs anys, amb tota mena de falsedats i d’estratègies de deshumanització, que això tampoc no provoca cap patiment; o pitjor, que tots aquests patiments que acumulem són justos i som merescuts; i que encara gràcies que a alguns els apliquin l’amnistia.
Doncs no. L’amnistia no la volia ni el president Salvador Illa Roca ni el president Pedro Sánchez Pérez-Castejón; no la volien de cap manera. Els hi vam haver d’arrancar de les seves mans, unes mans encara brutes, de la repressió de la qual són corresponsables, i en favor de la qual, per cert, es van manifestar al costat de la ultradreta. No hi haurà prou propaganda i no hi haurà prou subvencions per tapar tanta memòria.
Els dos presidents socialistes, el català i l’espanyol, han cregut que els suports rebuts els donaven un xec amb blanc per intentar, per exemple, un altre engany de la Transició espanyola —que avui ja sabem que va ser de tot menys modèlica i encara menys transparent—.
Certament, el president Illa, nosaltres no li vam donar suport, però el president Sánchez sí. Per això, hem actuat amb responsabilitat, i per això matem amb la pèrdua de confiança que li vam atorgar. I que de cap manera no renovarem mentre persisteixi tant a Madrid com a Catalunya, l’estratègia que pretén enfonsar el nostre país a decadència social, a decadència econòmica, lingüística i nacional.
Visca Catalunya lliure.
