Barcelona (Regne d’Espanya), dimecres 9 d’octubre de l’any 2024 (Lasvocesdelpueblo). Debat sobre l’Orientació Política General de la Generalitat de Catalunya (DPG) 2024. Intervenció Grup Mixta (parti Aliança Catalana, AC). El president del Parlament de Catalunya y membre de Junts per Catalunya (JxCat), Josep Rull Andreu: «A continuació, en nom del Grup Mixt, té la paraula la senyora Sílvia Orriols Serra». Discurs íntegre de Sílvia Orriols Serra de Aliança Catalana.
VÍDEO. BARCELONA, 09 DE OCTUBRE DE 2024. INTERVENCIÓN DE LA DIPUTADA EN EL PARLAMENT Y ALCALDESA DE RIPOLL (GERONA) POR ALIANZA CATALANA (AC), SILVIA ORRIOLS SERRA
DISCURS DE LA LÍDER DE ALIANÇA CATALANA (AC), SÍLVIA ORRIOLS SERRA, EN EL DPG 2024
«El primer punt del debat de política general de qualsevol país civilitzat i occidental és, o hauria de ser, el de garantir la democràcia. La democràcia no s’acaba a les urnes, com pensen alguns: comença a les urnes. I continua en aquesta cambra, on els representants tenim el dret i el deure de defensar i aplicar el programa electoral pel que hem set votats.
Ja sé que això de complir amb el programa electoral no s’estila gaire avui en dia, i potser els sorprèn que hi hagi diputats amb vocació de canviar la tendència, però això no són raons suficients per coartar-nos llibertats ni sotmetre’ns a cap censura. Aliança Catalana no ha ensarronat pas ningú en aquest altaveu, i diem el mateix que dèiem en campanya electoral.
A nosaltres ens han votat perquè diem això, perquè pensem això, perquè volem executar això. Qui és cap de vostès per excloure, interrompre ni coartar unes idees o un discurs prèviament avalats a les urnes? Fa anys i panys que el debat sincer, honest, sense interrupcions, no existeix en aquesta sala. Aquí, a cop de reglament i a l’uníson de la correcció política, s’escapcen amb avideses idees i lliure pensaments. I si no que l’hi preguntin al senyor Josep Rull Andreu (JxCat): ja té el Reglament al cim de la taula per si m’ha d’interrompre? Jo de vostè tindria a mà l’article, que en acabat tot són tràfecs i presses.
Encara recordo aquell primer discurs vostre: hi manifestàveu la voluntat que aquí s’hi pogués parlar de tot i afirmàveu categòricament que serien defensats i garantits els drets de tots i cadascun dels diputats. Un discurs per emmarcar, però més fals que un duro «sevillano», senyor Rull. Sempre han tingut un AS sota la màniga: «l’odi», aquell comodí que els permet vetar, interrompre, denunciar i fins i tot sancionar opositors polítics i, sense despentinar-se, continuar semblant «demòcrates».
Mentre la resta de mortals cacem bolets amb el cistell i la pallaresa, vostès cacen «odi» amb el Reglament als dits i, ves per on, sempre el troben en la mateixa raconada, com els moixernons, tu.
A on són els meus drets? A on són els drets dels meus votants? A on és el debat cada cop que se’m priva de dir-hi la meva, cada cop que es silencia la representant legítima de vora 120.000 catalans?
I, ja que hi som, aquest «odi» tan elàstic, insubstancial i subjectiu, com el detecten? Quins criteris científics apliquen? O es guien per més sondejos i interessos electorals? Soc novella en aquesta cambra i en l’art de fer política, però he de dir que em fascina i m’encurioseix a parts iguals aquesta seva manera d’interpretar el Reglament.
Al Parlament de Catalunya no es pot acusar a qui fa ostentació de la misogínia islàmica de fer ostentació de la misogínia islàmica, però es pot assenyalar una diputada i dir-li que la de la misogínia islàmica li dona mil voltes, no sabem si voltes de mocador al cap, d’hores cotitzades o d’oratòria. Tant és, la qüestió és que només se m’interromp a mi. Per què? Tinc la patent d’això que anomenen «odi» i que els va tan bé per silenciar i anul·lar opositors polítics? Hem demanat per escrit que ens justifiquin el criteri que se segueix a l’hora d’interrompre o no un diputat, i aquesta Mesa del Parlament ha set incapaç de respondre’ns.
Bé, sí que ens ha respost, però la seva resposta fa vergonya aliena. Es limiten a dir que estudiaran models d’altres parlaments per veure com ho fan i tal, però no motiven ni amb un sol argument l’atac a la llibertat d’expressió que he patit de manera reiterada a mans del president d’aquesta cambra des de l’inici de la legislatura.
El primer punt del debat de política general no ha de ser el compromís de posar fi a aquest deix totalitari? Ja sabem que és llaminer això de tallar el micròfon a qui pensa diferent, però no és just ni és democràtic.
Demanem que es respecti la diversitat ideològica que emana de les urnes i que no s’interrompi cap dels parlaments que es facin dins d’aquesta cambra. A mi tampoc m’agrada. També m’empipen alguns dels discursos que es fan aquí dins, però soc la primera de defensar el dret de tots vostès a pronunciar-los. Espero la mateixa actitud democràtica.
A l’ensems que dins d’aquest Parlament s’arracona a qui pensa diferent i té el valor de manifestar-ho, a fora intenten homogeneïtzar la societat imposant el pensament únic. Es fa a través d’uns mitjans públics controlats i manipulats pel Govern de torn i a través de mitjans privats que reben fortes i sucoses subvencions del mateix Govern. Saben allò tan graciós de que a Espanya hi ha separació de poders?
Doncs a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (TV3 i Catalunya Ràdio) també, tu, la mateixa estranya separació de poders. És vergonyós. És vergonyós que amb els diners del conjunt de contribuents es dediquin a promoure les idees de només uns quants i a vetar i criminalitzar les idees dels altres, que sembla que són bons per pagar al cap del mes, però que, en canvi, no són bons per opinar.
És indecent que els informatius d’una televisió pública (TV3) anomenin «resistents» els terroristes islàmics que atempten contra Israel o contribueixin a la difamació contínua de grups parlamentaris sense concedir-los mai treva ni dret de rèplica. És èticament reprovable comprar el quart poder amb els diners del poble.
I sembla que vostès, igual que els governs que els han precedit, no estan disposats a esmenar aquesta anomalia. Tant que diu que vigilarà Ripoll, senyor Illa, doncs goiti, pot prendre exemple i retirar les subvencions a la premsa, com hem fet nosaltres. Ja li garanteixo que no tindrà titulars amables com ara, però estalviarà uns bons diners a la ciutadania.
Una ciutadania que veu amb incredulitat i impotència com empitjoren els serveis públics sense que disminueixin, emperò, les taxes i els impostos.
A les aules d’aquest país, col·lapsades d’alumnes estrangers que no tenen coneixements bàsics de cap matèria, que no parlen ni amb prou feines entenen el català, els nostres fills batallen contra el fracàs escolar que es nodreix de les dèries proimmigracionistes dels qui governen.
L’assetjament escolar es dispara a Catalunya fins al punt de competir de tu a tu amb les Canàries, Ceuta i Melilla –quin rànquing. Els professors són vexats i hi ha pares catalans obligats a dur els fills a dues escoles diferents. Perquè, és clar, s’ha de reservar plaça per als que arriben amb visat de turista i s’empadronen fraudulentament a mig curs. Fins i tot hi ha escoles que anul·len viatges a l’estranger perquè, com que hi ha alumnes sense papers, no podrien anar-hi.
L’informe PISA fa curt a l’hora de descriure el drama que es viu a les aules d’aquest país. Unes aules sense creus a les parets i sense pessebre per Nadal perquè no sé què de l’escola laica, però plenes a vessar de vels islàmics, perquè la visió pederàstica, fonamentalista i misògina d’alguns pares i comunitats té el suport i el vistiplau d’aquest Govern. Un Govern que es fa dir progressista, però que malda per manllevar-nos els valors judeocristians i fer-nos recular a l’edat mitjana. Vostès són conscients de la realitat a la que ens condemnen? Pares que no es poden permetre pagar per escolaritzar els seus fills acaben pagant amb els seus impostos els llibres, les classes d’àrab, les excursions i la concertada dels immigrants acabats d’arribar. Vostès diuen que és per no fer guetos. Hi ha cap aula d’aquest país que ara mateix no sigui un gueto? Han aconseguit que els catalans ens sentim forasters a casa. Comencem a semblar els masovers en comptes dels propietaris.
Mirin les universitats: té els drets lingüístics més garantits qualsevol estudiant d’Erasmus que el jovent d’aquest país. Estem invertint recursos en formar investigadors i científics de prestigi que, en acabat, som incapaços de retenir amb bones ofertes professionals. La crua realitat saben quina és? Exportem talent i importem tercer món. En l’àmbit de la sanitat, hospitals comarcals desballestats, sense especialistes, amb metges que no tenen el MIR i que quan els hi dius que et fa mal el maluc et demanen què és això d’un maluc? Els nostres avis i els nostres infants, vulnerables i malalts, han d’explicar en castellà allò que els afligeix? De debò? S’imaginen un italià anant a la sanitat italiana i que li salti al metge i li digui «no, no, parli’m en alemany?»?
És que és surrealista. On són els drets dels catalans? L’externalització de serveis que estan fent i que previsiblement volen continuar fent, en comptes d’optar per la millora dels equipaments i personal dels centres, fa que el servei final que rep l’usuari sigui menys personalitzat i, conseqüentment, menys efectiu. Cal prioritzar la contractació de metges i personal sanitari formats a Catalunya i millorar les seves condicions laborals. No pot ser que un polític cobri més que un cirurgià. Dels professionals formats aquí en podem garantir els coneixements i les pràctiques, dels que ens arriben de fora, no. Si volem el millor servei, hem de tenir els millors professionals. Cal aturar immediatament aquesta fuga de talent que ens condemna a l’ostracisme.
La sanitat pública és un dels pilars del nostre país i és possible gràcies a la contribució que fem tots plegats treballant. Regalar la sanitat pública a qui no forma part del circuit, a qui no contribueix, a qui ve a aprofitar-se del sistema, és un error. Tots els qui encapçalem o hem encapçalat ajuntaments sabem fins a quin punt arriba el frau. Arribats ara, cal triar entre conservar i impulsar la societat del benestar o ser una ONG. I sembla que vostès ja han triat per tots nosaltres sense consultar-nos. Amb els nostres recursos paguen les operacions, els tractaments, els remeis i els parts a immigrants il·legals que no només no contribueixen econòmicament als serveis públics, sinó que es dediquen a qüestionar l’ètica, els valors i les lleis occidentals. A comarques, ja hem trobat targetes sanitàries des de les quals s’han receptat indistintament medicaments per a embarassades i medicaments per a l’Alzheimer.
En són conscients d’aquest tràfic de targetes? El persegueixen? No, no només no el persegueixen, sinó que es plantegen donar atenció sanitària a tothom, sense haver de menester ni volant d’empadronament ni targeta sanitària. Barra lliure, i nosaltres, cornuts i pagar el beure. El sobrecost que té aquest ús indegut de la sanitat pública esperem que no pretenguin cobrir-lo escanyant-nos més als catalans ni venent dades mèdiques personals. Ve la tardor i veiem mutar els paisatges i n’hi ha un, el paisatge humà, que muta de manera frenètica i no pas precisament per causes naturals ni fortuïtes. Els governs dels darrers anys han fet mans i mànigues per desnacionalitzar Catalunya. Un trentaset per cent dels habitants no han nascut aquí.
Som el país europeu que amuntega més immigració i sense eines d’Estat que ens permetin assimilar-la. Però per vostès encara no n’hi ha prou. En volem més. Vinga a demanar regularitzacions; vinga a contractar il·legals amb no sé quins programes especials de la Generalitat. Papers per a tothom, que així ens podran votar, eh? Donin el dret de vot a aquestes contracomunitats antioccidentals, misògines i fonamentalistes i ja veuran a qui i què voten. En acabat, tot seran planys i corredisses.
La immigració massiva i invasiva que rebem contínuament amenaça la pervivència de la nostra identitat, la cohesió social, l’aplicació de les lleis civils, el manteniment dels serveis públics, la seguretat als carrers. Recorden aquella llegenda urbana de «venen a pagar-nos les pensions»? Doncs no, venien a refundar el Marroc, Colòmbia o Senegal damunt casa nostra i pagant nosaltres. Drets Socials i Inclusió, es diu el departament.
Modifiquin el nom per deures socials i integració, i potser encara ens en sortirem. Fa segles que les dones d’aquest país s’escarrassen a aconseguir la igualtat i el que hem abastat amb dècades d’esforços i de sacrificis ara ens ho volen arrabassar a correcuita aixoplugats sota la multiculturalitat.
Els cabells de les nenes i de les dones, de cop i volta, són pecat i els canells i turmells femenins provoquen sexualment els homes.
I aquí no es proposa capar el pervertit que se sent provocat. No, es proposa tapar-les a elles; tapin-les, que provoquen. I tots vostès ho veuen i no diuen res. Perquè, és clar, és que si ho dic, m’acusaran de pertànyer a l’extrema dreta i em diran islamòfoba i m’asseuran en aquella raconada i m’estacaran amb un cordó sanitari, oi? Quan es veuen amenaçades les llibertats i els drets fonamentals, la islamofòbia és un deure. Quan ja no resten llibertats ni drets fonamentals, la islamofòbia esdevé delicte. Pregunti-ho a les iranianes.
Sort que nosaltres tenim un Departament d’Igualtat i Feminismes, tu. Suposo que ja han pres les primeres mesures per prohibir el vel islàmic a les aules públiques, com han fet a França o a Andorra. Suposo que ja treballen per prendre mesures legals contra els pares que no permeten a les seves filles fer dansa o natació. Suposo que batallaran per expulsar del país tot progenitor que pacti matrimonis forçats, o hi passaran de puntetes com fins ara i faran servir la conselleria només per sancionar opositors polítics que no poden controlar? La darrera legislatura, i per ser francs, això va semblar el departament de desigualtat i islamismes. Esperem que vostès no copiïn el model de la senyora Tània Verge i Mestre —Consejera de Igualdad y Feminismos de la Generalidad de Cataluña 26 de mayo de 2021-12 de agosto de 2024—, els models fallits convé no perpetuar-los.
Ahir va dir que volia que Catalunya tornés a liderar econòmicament a Espanya. Quina Espanya, Senyor Illa? Aquella que el 2017 va coaccionar empreses afincats a Catalunya perquè traslladessin les seves seus fiscals fora? Els empresaris catalans venen els seus actius a fons d’inversió estrangers perquè només troben que traves i impediments a l’hora de gestionar les seves empreses. Molts sectors estratègics cauen en mans de fons saudites i qatarians.
La productivitat de les empreses catalanes s’estanca un 0,0 mentre Alemanya augmenta un 5,7 per cent. Com pensen revertir-ho? Com pensen garantir i protegir els llocs de treball? I el sector primari? Només un quaranta per cent del que consumim es produeix a Catalunya, i molts cops el consumidor és incapaç de discernir si aquell producte és autòcton o d’importació.
Cal ser molt més explícit en els etiquetatges pel que fa a l’origen i promoure inspeccions sanitàries estrictes que retirin del mercat tots aquells productes que no compleixen amb els requisits sanitaris ni normatius que s’exigeixen als productors catalans. Erradiquem d’una vegada per totes aquesta competència deslleial que inunda els mercats i perjudica els nostres Ramaders i pagesos.
Bona part del seu discurs el va centrar en l’habitatge, cinquanta mil habitatges de protecció. Si no canvien les bases d’adjudicació, seran guetos ingovernables, i encara que augmentin la dotació de Mossos amb quatre-cents efectius, no en seran prous per controlar les contracomunitats que arrelen i proliferen arreu de Catalunya. Uns mossos infradotats de mitjans i d’equipaments que es veuen limitats i coartats per protocols tan estrictes i fiscalitzacions tan abusives que no tenen marge de maniobra. Ahir va dir que no es podia vincular inseguretat i immigració; Digui-ho a qualsevol policia o funcionari de presons, Senyor Illa, aviam quants segons pot aguantar el riure.
Negar l’evidència no farà desaparèixer el problema. Vostès poden pentinar els carrers cercant ganivets, matxets, destrals o katanes, però si no es porten aquells que les fan servir, demà, sant tornem-hi.
Ho saben vostès i ho sabem nosaltres. La permissivitat amb la delinqüència i el paternalisme polític i judicial vers els qui ens roben, violen i agredeixen ens ha abocat a una situació límit. No calen més efectius, Sobren delinqüents. Però en comptes d’expulsar-los, l’administració els converteix en una càrrega pels contribuents catalans i en una amenaça constant per a la ciutadania.
N’hi ha que no tenim escorta ni vivim a la zona alta; Farien bé de recordar-ho cada cop que validen amb el seu vot aquestes polítiques immigracionistes, suïcides. Ahir no va dir res d’esports. Nosaltres sí que tenim aquí una proposta.
Batallin de nou per aconseguir les seleccions catalanes, perquè puguin competir a nivell internacional, perquè els nostres atletes, jugadors i esportistes no es vegin en la penosa necessitat d’ofrenar victòries a Espanya. Exigim la modificació de la Llei de l’esport que sanciona els catalans que es neguen a jugar amb la selecció veïna amb multes de fins a 30.000 euros i suspensió de llicències federatives. Treballem perquè la nostra bandera, el nostre himne i el nostre potencial humà puguin conquerir podis.
Referint-se a la llengua Ahir va dir una cosa així com «amb entusiasme i amb amor ciutadà, el català ho superarà tot». No, senyor Illa, El català fa dècades que recula, que perilla. El català no ha de ser una llengua amable, ha de ser un requisit indispensable, imprescindible per viure i desenvolupar-se a Catalunya. No cal entusiasme ni amor, cal necessitat. I aquesta necessitat es crea quan a l’administració tenen una única llengua, No quan fa prospectes en àrab, xinès i suahili. Són els immigrants els que s’han d’adaptar al país on van a raure, No a la inversa.
És hora que la Generalitat fomenti la creació de continguts d’entreteniment a les xarxes per captar el jovent. És hora que es dediquin els recursos a potenciar i a subvencionar creacions artístiques en la nostra llengua. Ja n’hi ha prou de coproduir pel·lícules en altres idiomes; Els altres idiomes ja tenen estats que les defensen i protegeixen. Oferim avantatges fiscals a les empreses perquè les seves comunicacions internes i externes siguin en l’idioma del país. Premiem la lleialtat al català i a Catalunya. Exigim competències bàsiques de català a tots i cadascun dels funcionaris que exerceixen damunt el nostre territori.
Em permetré acabar la intervenció parlant igual que vós, del concert econòmic solidari. Un finançament singular que depèn del vistiplau dels espanyols, d’un estat que fa segles que saqueja Catalunya i que castiga els catalans només per ser qui són. Venero la vostra ingenuïtat i innocència, senyor Illa.
Quatre-cents anys de setge, greuges i promeses incomplertes no han sigut prou per persuadir-vos de cercar una entesa.
Voleu fer encaixar dues peces tant si com no, i les gireu i gireu, però sap què passa? Que són dos trenca-closques diferents. No és una qüestió de paciència ni de traça. Catalunya mai no encaixarà dins d’Espanya. Té cos i ànima pròpia i un potencial i una riquesa que cap comunitat autònoma podria ni somniar.
Som una nació i ens pertoca un estat. No necessitem reformar el finançament ni singularitzar cap model econòmic. Necessitem que deixin de robar-nos, que deixin de sotmetre’ns, que deixin d’intentar assimilar-nos. Fitxer 27 Necessitem un govern que encapçali l’alliberament, no un govern que perpetuï l’abús. Vós no heu vingut a reviscolar Catalunya; heu vingut a rematar-la i no ho consentirem.
La Catalunya lliure, rica, plena, segura, occidental i eterna és possible. Bé, amb aquest Govern és evident que no, però amb Aliança Catalana, sí. Som aquí per recordar al món que això no és una terra de pas, ni una gestoria; és una nació: la nació dels catalans. Aquí no hi ha Espanyes plurinacionals, senyor Illa, hi ha nacions subjugades.
Aquí no hi ha prosperitat compartida ni solidaritat entre comunitats, aquí hi ha lladres. El 12 de setembre de 1714, hores després de perdre la guerra, saben què van fer els catalans, segons les cròniques? Treballar com mai. Contra la cultura del jaure i subsidi, contra la cultura de l’anul·lació que practiquen els qui ens sotmeten, la cultura de l’esforç i de la supervivència.
Hem sobreviscut i sobreviurem. Que ningú no en dubti. No som aquí per deixar als nostres fills un pis de protecció oficial d’aquests que vol construir; som aquí per deixar-los en herència la pàtria sencera, sense hipoteques ni servituds.
L’únic finançament just per a Catalunya és l’estat català. La resta, engrunes.
Visca Catalunya lliure!».
INTERVENCIÓ DE SÍLVIA ORRIOLS SERRA (ALIANÇA CATALANA, AC)
El president del Parlament Catalunya Josep Rull Andreu: «A continuació, per fer la rèplica, té la paraula la senyora Sílvia Orriols Serra, del Grup Mixt.
«Bé, en primer lloc, jo no m’he reunit amb cap diputat alemany. Va vostè equivocat, no sé on ha vist la foto ni ha vist la meva piulada felicitant no sé qui per les eleccions, diu. Totalment fals. Ja veig que intenta seguir-me a Twitter, però potser s’ha equivocat de compte.
Diu que jo soc partidària de deixar morir la gent a la mar. Jo no soc partidària de deixar morir gent a la mar; jo soc partidària d’aturar l’efecte crida que empeny la gent a llençar-se a la mar; soc partidària de que quan es recull algú a la mar per salvar-li la vida se’l retorni al port d’on ha sortit, no que se l’entri il·legalment a Europa i a costa dels contribuents catalans. D’això soc partidària. Diu que els MENAs, que no vull que els menors tinguin aquí…, ni tinguin atencions. És que aquestes MENAs tenen pares, senyor Illa. Eh que vostè té fills i es responsabilitza dels seus? Doncs jo agrairia que tothom al món que té fills es responsabilitzés dels seus.
A veure si cada fill que neix a determinats indrets de l’Àfrica ara haurà d’anar a costa dels contribuents catalans, també. Si aquests menors tenen pares, que siguin retornats als seus pares, als seus governs o als seus monarques, que n’hi ha que són ben rics, més que la majoria de contribuents catalans. Algunes de les coses que he recollit entre ahir i avui que ha dit vostè. Ahir va citar Pau Casals. «I’m a Catalan», deia.
Però alhora us encarregàveu de desvirtuar el mot, de manllevar-li tot significat. Per a vostè, el requisit per ser català és posar els peus damunt Catalunya. Al món hi ha milions i milions de catalans en potència. Perquè, guaita, només han d’agafar un avió o una pastera i posar els peus damunt Catalunya. Automàticament, el senyor Illa els hi arreglarà els papers i els senyors dels comuns els hi prepararan la butlleta per anar a votar. Va així, oi? Ha dit una frase absolutament perniciosa en una de les seves intervencions anteriors.
Ha dit: «A un cantó hi trobem la dreta i la dreta radical i a l’altre, la democràcia.» Però què us penseu, que no hi ha demòcrates de dretes? Que no hi ha dictadors i totalitaris d’esquerres? Aquesta associació maquiavèl·lica de conceptes, aquesta criminalització de les ideologies contràries, vostè creu que contribueixen a la pluralitat política? No se’n dona vergonya? I ja només faltava el senyor d’Esquerra i la senyora de la CUP banalitzant el feixisme i faltant al respecte a tots els qui al llarg de la història n’han set víctimes. Diuen que les institucions són de tots, sí, de tots els que pensen com vostès, perquè a qui dissenteix, cordó sanitari i talls de micròfon. Ha fet referència a la immigració catalana d’altres països.
Em pot dir un sol cas en què els catalans hagin format comunitats tan nombroses i tancades, fins al punt de posar en risc la identitat d’un país d’acollida? Em pot dir un sol cas en què els catalans hagin exigit menú propi als menjadors escolars o hagin modificat la llei de benestar animal a conveniència? Em pot dir un sol cas en què els catalans hagin qüestionat les lleis civils o la separació entre Església i Estat a l’estranger? Si el troba, li pago un dinar a Ripoll, senyor Illa. S’ha parlat molt de la llengua catalana. Ja que tots o gairebé tots s’han compromès a batallar per la supervivència de la nostra llengua, un consell, per què no comencem per enraonar-la correctament, sense desdoblaments absurds i ridículs, que si catalans i catalanes, que si veïns i veïnes, que si ciutadans i ciutadanes. No veuen que això fa pena i vulnera les normes de la nostra llengua? Les llengües no discriminen per raó de gènere, senyor Illa. Són les persones les que discriminen.
No facin pagar a la llengua catalana ni les seves inseguretats ni les seves obsessions ideològiques. No saben com es fan de feixugues aquestes intervencions, semblen nens petits aquí competint per veure qui és més feminista. També s’ha dit que l’independentisme ha perdut força. Tinc una bona notícia, tu. L’independentisme ha crescut en alguns municipis i comarques, concretament en aquells municipis i comarques on ha reeixit el projecte d’Aliança Catalana. Hem tornat a engrescar el poble que vostès van desencisat i la previsió és que això vagi a l’alça.
Finalment, no em puc estar de referir-me a això que anomenen conflicte al Pròxim Orient.
I aprofito l’avinentesa per condemnar, ja que cap de vostès ho ha fet, l’agressió que ahir va patir la senyora Pilar Rahola per part de quatre defensors del pensament únic. Els totalitaris utilitzen les amenaces, l’assetjament i les agressions per combatre els opositors. Ja té raó, ja, el senyor Illa quan diu que està en auge l’autoritarisme.
Avui, i com a màxim representant de la Generalitat, vós heu demanat que se signi la pau, però us heu descuidat de demanar que s’alliberin tots i cadascun dels ostatges que encara hi ha retinguts. Penós. Esmeni-ho, si us plau.
Els dono la raó, això sí, en que és una lluita desigual, certament, perquè mentre Israel ataca objectius militars, els terroristes islàmics violen, torturen i assassinen civils a l’atzar. Desigual, perquè mentre Israel destina els recursos a protegir els seus ciutadans, Hamas destina els recursos i les ajudes humanitàries a intentar esborrar el poble jueu.
Ahir vau anunciar que destinaríeu recursos dels catalans a ajudar Palestina, suposo i espero que fiscalitzaran, que revisaran i verificaran fins a l’últim euro d’aquests diners, que garantiran que no es fan servir ni per excavar túnels ni per comprar míssils, perquè seria imperdonable. Sempre al costat de la civilització i contra la barbàrie.
Visca Israel i visca Catalunya!
Sílvia Orriols Serra,
Aliança Catalana».
VÍDEO. BARCELONA, 09 DE OCTUBRE DE 2024. INTERVENCIÓN DE LA DIPUTADA EN EL PARLAMENT Y ALCALDESA DE RIPOLL (GERONA) POR ALIANZA CATALANA (AC), SILVIA ORRIOLS SERRA
